El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia poblat per immigrats valencians), i en petites comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 195.000 parlants). Té deu milions de parlants, dels quals quasi la meitat ho són de llengua materna; el seu domini lingüístic, amb una superfície de 68.730 km² i 13.529.127 d'habitants (2009), inclou 1.687 termes municipals. Com a llengua materna, és parlada per quatre milions de parlants (29% de la població del territori lingüístic), repartits 2.263.000 a Catalunya, 1.321.000 al País Valencià i 417.000 a les Illes Balears. Com les altres llengües romàniques, el català prové del llatí vulgar que parlaven els romans que s'establiren a Hispània durant l'edat antiga.

La normativa del català és establerta, d'una manera general, per l'Institut d'Estudis Catalans, que pren com a base l'ortografia, la gramàtica i el diccionari elaborats per Pompeu Fabra i Poc, i per a les variants específiques del valencià, per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, que pren com a base les Normes de Castelló, és a dir, l'ortografia de Pompeu Fabra però més adaptada a la pronunciació del català occidental i als trets que caracteritzen les varietats valencianes.

El català té cinc grans dialectes (valencià, nord-occidental, central, balear i rossellonès) que juntament amb l'alguerès, es divideixen fins a vint-i-una varietats i s'agrupen en dos grans blocs: el català occidental i el català oriental. Les propostes normatives permeten reduir les diferències entre aquests dialectes en el català estàndard des del punt de vista gramatical, fonètic i de lèxic.

El català és una llengua de transició entre les llengües iberoromàniques i les llengües gal·loromàniques, encara que antigament fos molt pròxima a l'occità, amb el qual comparteix origen i grup: l'occitanoromànic. Al llarg dels darrers segles, la major part dels dialectes del català han rebut una forta influència del castellà a l'Estat espanyol i a l'Estat andorrà, del francès a la Catalunya del Nord i també a Andorra, i de l'italià i del sard a l'Alguer, que hi ha deixat empremta en forma de nou vocabulari i noves expressions. El grau d'ús i d'oficialitat del català varia molt segons el territori, que va des de la nul·la oficialitat a França a ser l'única llengua oficial a Andorra, passant per la cooficialitat en tres comunitats autònomes espanyoles.

L'ordre estàndard de les frases és Subjecte-Verb-Objecte, encara que pugui canviar en certs tipus de frases com les oracions interrogatives i algunes relatives. La morfologia del català és similar a la de la resta de llengües romàniques: relativament poques flexions; dos gèneres, cap cas (excepte en els pronoms personals, on encara romanen vestigis de la declinació llatina), i distinció entre singular i plural. Els adjectius també es flexionen segons el gènere i el nombre. La prosòdia presenta un accent prosòdic que pot ser marcat per mitjà d'accent gràfic. La llengua té una varietat vocàlica mitjana, amb vuit sons vocàlics diferents. Una característica pròpia del català és la manera com es forma el passat perifràstic, un temps verbal singular que combina un auxiliar basat en el verb anar (encara que no totalment coincident amb aquest) i l'infinitiu (en altres llengües del món aquesta combinació té un valor de futur).


加泰罗尼亚语(加泰罗尼亚,巴利阿里群岛,安道尔正式名称,在城市阿尔盖罗和传统的北加泰罗尼亚)和瓦伦西亚(瓦伦西亚正式名称和传统Carxe)是加泰罗尼亚讲罗曼语,瓦伦西亚(除一些地区和内部的镇),巴利阿里群岛,安道尔,东部阿拉贡(阿拉贡),城市阿尔盖罗(撒丁岛)中,加泰罗尼亚北方国家(小领土从穆尔西亚瓦伦西亚移民人口),并在世界各地的小社区(最明显的是,阿根廷,与195,000扬声器)。它有一千万个发言者,其中近一半是母语人士; 其语言领域面积为68,730平方公里,居民面积为13,529,127(2009年),包括1。687个市政条款。作为母语,有400万人(占语言领域人口的29%),在加泰罗尼亚分发2,263,000人,在巴伦西亚分发1,321,000人,在巴利阿里群岛分发417,000人。和其他罗曼语一样,加泰罗尼亚语来自罗马人所说的庸俗拉丁语,他们在晚年定居在Hispania。

加泰罗尼亚法规是建立在一般的方式,由加泰罗尼亚研究所,这是基于小和庞培法布拉,开发拼写,语法和词典和特定变种瓦伦西亚,语言,它是基于卡斯特利翁的规范,即庞培法布拉的拼写,但更适合于加泰罗尼亚和表征巴伦西亚品种西部特质的发音瓦伦西亚学院。

加泰罗尼亚有五个主要的方言(瓦伦西亚,西北,华中,巴利阿里群岛和鲁西荣)和藻类,被分成多达21种,并分为两大类:西部和加泰罗尼亚东加泰罗尼亚 规范性提议允许从语法,语音和词汇的角度来减少标准加泰罗尼亚语中这些方言之间的差异。

加泰罗尼亚语是语言iberoromàniques和高卢 - 罗马语言之间的转换,虽然它非常接近古奥克起源和它分享的群体:occitanoromànic。在近几个世纪,加泰罗尼亚的大多数方言已经收到西班牙在西班牙强大的影响力和安道尔,法国加泰罗尼亚北的国家,以及安道尔,以及意大利和阿尔盖罗的撒丁岛,以新词汇和新词汇的形式留下了它的印记。使用和加泰罗尼亚语的官方地位的程度而变化根据的领土,从法国零官方​​的范围是安道尔的唯一的官方语言,通过在三个西班牙地区共同官方地位。

短语的标准顺序是Subject-Verb-Object,尽管它可能在某些类型的短语中发生变化,例如疑问句和一些相对句子。加泰罗尼亚语的形态类似于其他罗曼语的形态:相对较少的屈曲; 两种类型,没有案例(除了人称代词,拉丁语衰落的遗体仍然存在),以及单数和复数之间的区别。形容词也会根据性别和名称进行调整。韵律呈现出韵律口音,可以通过图形重音来标记。该语言具有平均元音种类,具有八种不同的元音。加泰罗尼亚人的一个典型特征是外围过去形成的方式,